Com seria una etiqueta de vi dissenyada per un monjo d’Escaladei? En l’època de l’important monestir cartoixà, responsable de la gran extensió de la vinya al Priorat a partir de l’edat mitjana, els vins no s’embotellaven ni s’etiquetaven, però Gerard Riu s’atreveix a fer una mena d’exercici d’ucronia molt atractiu i presenta unes etiquetes d’una inspiració quasi espiritual. En el disseny hi ha tingut un pes important l’orientació biodinàmica de Prior Terrae, que treballa amb el màxim respecte a l’entorn. Una forma de fer que es transmet en el to manual, orgànic i rústicament serè d’aquesta nova línia de comunicació de packaging.
Aquesta feina ha canviat radicalment la presentació dels vins de Prior Terrae.
Sí, en essència es tractava de reflectir una noció d’alta gamma que abans no es percebia. La inquietud principal del client era que els vins «respiressin» els set anys de projecte biodinàmic desenvolupat per l’enòloga Judit Llop juntament amb la Universitat Rovira i Virgili. La seva tasca ha permès recuperar les vinyes de més de vuitanta anys amb què es va elaborar el primer Prior Terrae, que més endavant ha donat nom a tot el projecte. A més, s’han recuperat algunes espècies d’aus, com l’àguila perdiguera, que bateja l’altre vi, Vol de l’Àliga.
Què busquen les noves etiquetes?
Explicar la complexitat del projecte i transmetre la imatge de producte artesà, de gran qualitat, amanyagat. La imatge d’un celler que cuida els detalls, preocupat per la terra i la natura, que elabora vins de gran complexitat amb humilitat i proximitat. El mateix equip del celler ens transmetia aquests valors quan ens explicava com és la seva viticultura i com interactuen amb l’entorn. I en cap cas volien una presentació «cridanera», sinó una cosa subtil, neta, humil.
És interessant la solució tipogràfica, entre la connotació artesana i un estil vintage.
Són tipografies creades expressament per al projecte. Volíem potenciar un to rústic, proper, de feina feta a mà, amb les seves imperfeccions naturals. També reflectir una certa tradició. En la identitat de Prior Terrae, que s’utilitza com a marca o segell del projecte, vam partir d’una tipografia Serif Extra Bold, retocada per tal d’aportar-hi més personalitat, artesania, història i, a la vegada, modernitat. Per a la resta de textos, vam escollir una tipografia que accentua aquesta «moderna tradició».
En el cas del Vol de l’Àliga, vam crear una tipografia alta i vertical, per evitar diagramar la marca en dues línies. A més, aquesta solució té connotacions més fresques i actuals, ideals per a un vi més jove.
En general, què és el més important a l’hora d’encarar una nova presentació de producte?
Conèixer l’elaborador o enòleg i entendre quines són les seves inquietuds i valors, com elabora els vins, on posa l’accent. A partir d’aquí, comencem a treballar la conceptualització de marca i etiqueta, a buscar camins per explicar-la. En aquest punt, i si la magnitud del projecte ho demana, muntem el nostre equip: dissenyadors, il·lustradors, creadors de continguts, redactors, etc.
Quina influència té l’elaboració per determinar el tipus de disseny que proposeu? En aquest cas, com es trasllada el conreu ecològic a la comunicació?
Vam considerar que el millor era tacar al mínim l’etiqueta: com menys tinta, menys productes químics. A més, ens interessava desenvolupar un storytelling clar, que el venedor pogués explicar els perquès dels vins, que les seves històries fossin fàcils de recordar i reproduir.
De totes dues etiquetes crida l’atenció un aspecte que, paradoxalment, és molt subtil: el motiu gràfic de fons que ocupa tot l’espai de les etiquetes.
A Prior Terrae juguem amb la idea d’un arbre de la vida inacabat, precisament perquè quan va sortir el vi, el projecte en si encara estava per acabar. El fons del Vol de l’Àliga s’inspira en gravats antics a la pedra, en pergamins medievals, en un món una mica esotèric i mitològic. I és que quan l’equip del celler ens explicava la biodinàmica, ens venia al cap un cert to místic. A la vegada, la seva argumentació era apassionada i plena de detalls que s’anaven desplegant.
A nivell tècnic, aquestes il·lustracions havien d’anar gravades, no impreses. El risc era que no es veiessin prou, però al final el resultat va ser fins i tot millor del que imaginàvem.
