Miquel Capo, dissenyador gràfic i soci de l’estudi Xavier Bas Disseny, dissecciona el cas Can Matons, un dels projectes de marca i packaging de vi català més atractius dels últims anys. Els detalls d’aquesta feina deixen veure una filosofia conceptual, creativa i gràfica ben articulada. I unes quantes idees fortes, com considerar la tipografia el perfum d’un projecte o aprofitar el disseny d’un vi com a via per aprofundir en un món apassionant.
El procés destil·la coneixement, personalitat i coherència, amb un resultat que és ben a la vista: una família d’etiquetes que, més enllà de l’estil, mostra solidesa i vocació de permanència. Com una vinya que es cuida per a les generacions que vindran.
Can Matons és una marca nova. Quins reptes planteja el fet de partir de zero? I quins al·licients té per al dissenyador?
Et diria que això de «partir de zero» és un fals mite. Com a mínim, per fer un projecte —si parlem de projectes professionals— ha d’haver-hi un client i un encàrrec. I, poc o molt, això ja és informació. A partir d’aquí, definir quin tipus de projecte és, a qui va adreçat i quina és l’expectativa del client, són guies per anar fent camí. Sempre és interessant deixar-se portar una mica i no saber on vas, almenys durant un temps, abans de voler portar el projecte al resultat final. Pel que fa als reptes, un de molt important és calcular bé els temps, és a dir, decidir quant temps pots «flanejar» i quant temps has de dedicar a ser resolutiu i donar forma a les idees.
L’al·licient sempre és, almenys per a mi, entendre millor l’objecte del disseny, aprendre alguna cosa o conèixer algú interessant. I trepitjar vinya, que encara que sembli que, vista una, vistes totes, és sempre una font d’alegries i sorpreses.
El projecte vitivinícola de Can Matons s’enquadra dins d’un enfocament borgonyó, cosa que implica una determinada ordenació de la gamma de productes. Quines implicacions té això per al disseny de packaging?
Com bé dius, l’enfocament és borgonyó, és a dir, territorial. Tres vins que es diferencien per la procedència de raïm —de qualsevol zona de la DO, d’un municipi i d’una finca concreta, respectivament. Per tant, és fonamental explicar bé aquesta característica. Al mateix temps, cal expressar unitat i diferència, tot i que sembli un oxímoron. D’una banda, tots els vins han d’assemblar-se prou perquè el consumidor identifiqui bé que pertanyen a una mateixa gamma o celler, i, de l’altra, hem d’ajudar a transmetre el valor de cada vi, fent-los visualment diferents. Com més amunt en el preu anem, més especial i amb més personalitat pot ser la imatge del vi —que és una manera de suggerir que el que hi ha dins de l’ampolla és igualment especial i amb personalitat. Diria que en el cas concret que ens ocupa, el fet de treballar amb un celler petit d’una DO petita permet anar un pas més enllà dels codis habituals del món del vi, tot i tenir un aspecte visual d’arrel clàssica.
Com es desenvolupa la idea i com s’acaba executant?
Aquests vins s’elaboren a la Masia Can Matons, que al seu moment va ser propietat del marqués d’Alella. Al principi de la dècada de 1980, amb la creació de la DO Alella, a la masia es produïa la marca Marqués de Alella. La presentació utilitzava l’escut d’armes del marquesat, que alhora inclou el del municipi d’Alella —l’escut alat— a les seves etiquetes. Quan vam anar a tastar els vins i conèixer el projecte, ens va semblar un bon punt de partida el fet d’agafar certs elements de les antigues etiquetes; d’alguna manera, era un retorn a l’origen del projecte.
Pel que fa a l’execució, hi ha una voluntat de sobrietat per ressaltar el valor del producte sense afegits innecessaris (penso, per exemple, en l’ús d’estampacions). Un cert retorn a les arrels amb etiquetes senzilles: un escut d’armes, un color i informació tipogràfica, que resulten en una imatge clàssica forta, valuosa i amb una personalitat diferenciada.
La combinació de pal sec i fonts vintage crida l’atenció. Quins tipus de lletra són?
Can Matons —el brand— està fet amb una font creada a l’estudi i batejada com a Matona. Neix específicament per a aquest projecte, amb l’aportació indispensable de Mercè Núñez, dissenyadora de l’estudi. Els números també s’han fet a mida per al projecte.
La combinació de tipus de lletra m’apassiona des de la meva època d’estudiant. Un dels professors que vaig tenir, Pablo Martín, deia que la tipografia era el perfum que es dona als projectes; no hi puc estar més d’acord. Combinar bé les essències perquè el resultat sigui harmoniós m’obsessiona, i hi dediquem moltes hores.
Per què un sol color?
És el color històric de la marca Marqués de Alella, i ens anava bé tant per unificar l’aspecte dels tres vins com per tenir un caràcter gràfic propi.
L’heràldica torna o sempre hi ha estat?
L’heràldica és arquetípica, sempre hi serà. El que passa és que si no està basada en la realitat, és a dir, si és creada ex professo, envelleix molt malament, se li veu el llautó. Si recupero la idea del perfum, diria que és una essència molt forta, que cal dosificar molt bé; si no, hi ha el perill de banalitzar les etiquetes o de caure en una cosa molt rància.
Pel que fa a la producció, semblen etiquetes molt senzilles.
Ho són, per bé que hi ha un doble ús dels relleus, alt i baix, que han estat dibuixats pensant a millorar la il·lustració i l’aspecte clàssic del disseny.
Com està funcionant comercialment la marca?
Les notícies que tenim són molt positives. Ha tingut una gran acceptació. De fet, en la primera anyada es van quedar sense vi molt abans del que es pensaven. Està previst ampliar la gamma amb una línia d’escumosos, Titiana de Can Matons, que aprofiti precisament la força que ha guanyat la marca.
Què ha de tenir un encàrrec del sector vinícola perquè et sembli especialment motivador?
M’agraden tots aquells projectes en què puc aprofundir el meu coneixement del sector, que va molt més enllà de l’interès purament professional.
Perquè sigui especialment motivador, diria que hi ha dues claus: les persones implicades i la qualitat dels vins. Si hi ha amor per la feina, és molt més senzill connectar i que aquesta emoció l’acabin transmetent les marques als seus productes.
Coincideix això amb els teus gustos com a consumidor? Personalment, ets dels que s’apassionen amb els vins que dissenyen fins al punt d’incorporar-los al teu «fons d’armari» de consum de vi?
Si tinc en compte que l’estudi fa vint-i-cinc anys que funciona, que hem treballat amb grans productors, cellers petits i mitjans, i grans grups, el ventall de possibilitats és molt ampli. Però com a consumidor —i em defineixo com a bevedor de vi—, no em quedo en absolut amb el que hem dissenyat aquí a l’estudi. El món del vi és encara més ampli, i a tot arreu hi estan passant coses interessants. Això no vol dir que, de vegades, em faci una il·lusió especial portar alguna ampolla dissenyada aquí a l’estudi, o viure com una sorpresa molt agradable si algú demana o porta un vi amb una imatge nostra.
