Ja siguin treballs per a cellers espanyols o encàrrecs de cellers francesos, les etiquetes de Vincent Pousson es reconeixen a la primera. Ha fet un art de combinar l’aire retro amb una composició formal decididament contemporània. El resultat és d’un atractiu i una força extraordinària. També d’una eficàcia comunicativa innegable. Dissenyador talentós i gairebé tan difícil de classificar com de localitzar, sobre la seva obra i la seva relació amb la nostra impremta contesta, sense que serveixi de precedent, el mateix Joan Armadans.
A Vidal & Armadans fa anys que imprimiu les etiquetes de Vincent Pousson. Què és el que més us agrada del seu treball? La seva originalitat. Fa un disseny irresistiblement personal. Els seus projectes són sempre molt singulars, diferents de gairebé tota la resta. I no diguem en el context francès, en què la gràfica aplicada al packaging sol tenir un marcat to de classicisme que, en els extrems, pot arribar a la trivialitat i la monotonia. Moltes etiquetes desprenen una sensació de “déjà vu”, mai més ben dit. Per això, al mercat francès, la creativitat visual de Pousson contribueix a obrir el joc. Hi aporta frescor, diferenciació, innovació i un to molt més modern. O, més que modern, fresc i lliure.
Com és treballar amb Pousson? Com és la relació amb un dissenyador que no es prodiga gaire i que fins i tot pot fer la impressió d’una certa ocultació? Vincent és exigent però, al mateix temps, no és una persona que es tanqui en banda. No es queda estancat en el seu propi disseny, acostuma a escoltar i valorar propostes. Representa bé aquest perfil de dissenyador amb el qual ens agrada col·laborar: es deixa assessorar i ofereix la confiança necessària per a una col·laboració professional constructiva.
Hi treballeu bé, amb ell. Sí, amb els anys hi hem establert una forma de treball positiva, una relació desitjable entre impressor i dissenyador. Respecte a aquest presumpte “amagar-se”, potser es deu al fet que passa molt més temps a França que a Espanya, i és clar, darrerament ha treballat molt més per a cellers francesos.
Quines tècniques d’impressió solen requerir les etiquetes de Pousson? Sempre que podem, produïm els seus treballs en serigrafia. És un sistema que al Vincent crec que li agrada tant com a nosaltres. Però en realitat estem oberts a explorar amb ell qualsevol tècnica i material. Papers, cops, relleus… El ventall és ampli, ric i complex, i la clau és trobar i combinar les possibilitats que contribueixin millor a crear una marca i a comunicar-la. Ens agrada quan els cellers i les empreses ens demanen que, més enllà d’imprimir, participem en la part de definició del concepte de marca d’un vi o un producte.
Des de fa anys, Vidal & Armadans s’ha expandit a l’altre costat de la frontera. Com és imprimir a França i per a cellers francesos? És una mica més complicat que a Espanya perquè encara impera, com deia, una idea de disseny molt clàssica, passiva i estancada. En molts llocs et trobes amb la sensació que tenen por a arriscar i per això no acostumen a aparèixer dissenys frescos, moderns i adequats per arribar a bona part del públic actual. Amb tot, l’evolució que hem percebut durant aquests últims anys que operem a França és molt esperançadora. Jo espero que aquesta tendència a evolucionar i a assumir codis gràfics i llenguatges de comunicació més nous no s’aturi.
Què tenen en comú els projectes recents de Vincent Pousson a França, com L’Épatant, La Vigne juste derrière chez Carbo, De la Terre à la Lune, Les Peyres levades i Château Combel-la-Serre? En bona mesura, es basen en il·lustracions d’inspiració antiga, com extretes d’algun d’aquests deliciosos volums que podríem trobar a les llibreries de vell de les petites ciutats franceses de província. Després d’algunes proves vam veure que el paper que anava millor per ressaltar els dissenys era l’Acquerello Perla. La impressió és serigràfica i inclou alguns efectes amb l’objectiu de realçar determinades parts de l’etiqueta. Estem molt satisfets amb el resultat, té vida, és com tornar a la vida aquests vells motius d’un sabor històric tan personal.
És un camí interessant, per descomptat. En general, des de la vostra experiència com a impressors, cap a on diries que va el disseny? És complicat donar una resposta tancada. Afortunadament els gustos dels clients finals són molt diferents i diversos, i això amplia moltíssim les possibilitats visuals i l’aportació del disseny gràfic. El que considero fonamental és mantenir la fidelitat a les teves pròpies idees, per damunt de modes i estils. Si ets fidel a quelcom més profund que les tendències del moment, tard o d’hora acabaràs destacant.
