Claredat, diferència, versatilitat i potència. En els treballs de Joan Josep Bertran es percep una convicció, una voluntat inapel·lable de modelar solucions gràfiques que portin la marca i el producte a una posició icònica, amb una gran simbologia cultural. Solucions, a més, capaces d’estimular l’experiència del receptor. Des del 2003, el seu estudi ha realitzat projectes d’identitat per al sector del vi d’un gran magnetisme, on observem l’equilibri entre fermesa de principis i capacitat d’adaptació.
Màquina & Tabla és un projecte de J. J. Bertran en estat pur. Ric, complex, obert i molt determinat per l’exigència conceptual del client, que requeria una precisió absoluta. D’aquesta sèrie d’etiquetes, atrapa l’exhaustiu treball de definició de significats i valors. L’objectiu: representar l’aurèola d’una actitud i una concepció particular de com ha de ser una viticultura inscrita en el curs esplèndid i terrible de la natura.
Les etiquetes de Màquina & Tabla obren moltes possibilitats d’interpretació. Què pretenen transmetre? Una al·legoria, instigada pel mateix client, de la relació i la pugna entre el que és humà i la natura, en la qual aquesta sol tenir l’última paraula, i així ha de ser. Cada etiqueta presenta una faceta particular d’aquesta lluita, i totes juntes componen un discurs únic.
El to visual contribueix a aquesta relació marcada per la tensió. Exactament. Vol reflectir un paradigma i al mateix temps contradir-lo, creant significats enigmàtics. A través de les il·lustracions, obra de Xavi Forné, aconseguim un to artístic que barreja el que és irònic amb el que és macabre; el tema de la mort i la seva amenaça, amb el detall i la fantasia romàntica dels paisatges inèdits. La configuració del missatge, objectiu final i sagrat del nostre treball, situa les etiquetes dins d’un codi aparentment clàssic i estètic, per resoldre’l després amb un desplegament narratiu pretesament estrany i conceptualment contemporani. És un estudiat joc de contrastos que apel·la als instints per explicar aquesta dualitat animal-home, natura-raó, en la qual s’imposarà allò orgànic.
Aquesta complexitat gràfica i narrativa, què té a veure amb el mateix projecte vitivinícola? Tot. Intenta expressar-lo, captar-ne l’aire, aquest esforç per interactuar amb la natura sabent o intuint el seu poder, que de vegades arriba a ser mortífer. Màquina & Tabla és un projecte molt lligat a orígens geogràfics i naturals concrets, presents a les etiquetes, però a la vegada lliure de connotacions típiques, deslligat del pes dels discursos estètics convencionals de l’envàs i l’embalatge.
La part més física, tàctil i tècnica de les etiquetes, com ha contribuït a comunicar tot aquest món? D’una manera fonamental. El disseny de producció és humil, però tot i així aconsegueix un joc volumètric que, en les distàncies curtes, crea un element més per gaudir-ne. El paper és un Freelife Merida Cream, d’aparença natural i una mica rústica. No volíem una etiqueta sobreproduïda i encaixada en els paràmetres més comercials, sinó al contrari: austera, interessant, que desprengués veritat.
Quines dificultats en va plantejar la impressió? Era imprescindible mantenir l’aspecte i la textura d’un gravat a l’antiga en un format molt petit i amb trames lineals molt comprimides. La idea era aconseguir l’aspecte d’una antiga premsa litogràfica en planxes d’òfset. Va ser un repte aconseguir una reproducció amb tant de detall: els negres s’empastaven i a les zones clares els grisos desapareixien. Vam haver de fer un treball de fotomecànica molt acurat per trobar la densitat justa. A banda d’això, la producció és aparentment senzilla: només són dues o tres tintes i un clavament. Però va requerir molta rectificació àgil ja amb les màquines en marxa fins a aconseguir el resultat òptim.
A Màquina & Tabla conflueixen el concepte gràfic i el concepte de producció. Sí, i aquest és el principal valor que ofereix Vidal & Armadans: optimitzar la idea des de la part tècnica en completa col·laboració. És la constatació que l’etiqueta mai no acaba amb el lliurament d’un original. Sense el treball conjunt dissenyador-impressor, la correcta interpretació i translació de la peça al paper seria molt difícil.
