Això sí que és teletreballar, però quan flueix l’energia i el pensament no hi ha distàncies ni límits. El viticultor i enòleg australià Gavin McBurney va tornar a confiar a l’estudi barceloní JJ Bertran el disseny de la seva segona col·lecció de vins, amb la consigna oberta de tractar les relacions humanes. La solució és conceptualment clara i gràficament potent, i ens situa davant d’uns vins que podrien ser la beguda oficial d’un Woodstock del segle XXI.
Aquest projecte té un aire estrany, al marge, enigmàtic. Començant pel nom.
Oentologie és la suma d’enologia i ontologia, és a dir, coneixement. A Oentologie hi ha moltes capes superposades, moltes referències i una forta càrrega de pensament i reflexió. Així és el seu creador, un self-made man amb moltes influències dels moviments contraculturals dels seixanta i dels setanta.
És la segona sèrie d’etiquetes que li dissenyeu.
Sí, és una seqüela destinada a la gamma de vins més fàcils, de més producció i per a un segment de mercat menys exigent. Potser més comercials, però sense sortir del caràcter indie que té tota la producció d’Oentologie.
Visualment, quina és la diferència entre les dues sèries?
Les primeres eren més pictòriques i conceptualment més complexes. Més simbòliques i més interpretables. Aquestes segones són més boges i, d’entrada, més rares. Però les dues gammes comparteixen un marc expressiu similar.
Respon tot això al brífing inicial del client?
Gavin McBurney no tenia una idea de com enfocar aquesta seqüela, més enllà de l’atmosfera general propera a la filosofia, l’espiritualitat i l’humanisme. El brífing era molt obert, però es basava en un missatge clar.
Què s’havia de comunicar?
Una necessitat humana bàsica: la connexió entre persones. Vam decidir mostrar aquesta relació a partir d’una representació il·lustrada dels sentits. Però més que òrgans o accions, parlem d’emocions. Emocions i energies a través dels sentits, de manera que es crea un diàleg i una transformació entre éssers humans. I és que el joc dels sentits dona vida. Buscàvem que aquests conceptes i imatges destil·lessin positivitat i optimisme.
El resultat fa pensar en il·lustracions dels anys setanta.
Vam voler vincular l’esperit de l’època hippy amb una mirada actual. Vam reinterpretar un pensament molt intel·lectual, amb una barreja de mística, aprenentatge i autoconeixement. El procés creatiu i de direcció d’art va ser molt orgànic. Investigàvem, pensàvem i al mateix temps anàvem creant les il·lustracions, que són obra de la María (Oldecop). El mateix Gavin relacionava l’evolució de les etiquetes amb una mena de cadena d’ADN que s’anava recreant.
Més enllà d’aquestes connotacions, com valoreu la dimensió comercial de la sèrie?
Són etiquetes atractives, més digeribles o «empàtiques» que les primeres, que tenien un component més intel·lectual. Aquestes són més directes i permeten un reconeixement més fàcil: per a molta gent són «l’etiqueta de l’ull», «el vi del petó», etc.
Porten contraetiqueta?
Sí, per a nosaltres és una peça molt important, perquè ofereix una oportunitat addicional de generar missatge. La contra d’Oentologie és un triangle que contrasta amb la frontal ovalada; el seu contingut aclareix, sosté i amplifica el joc d’equilibris de tota la proposta.
Com és treballar per a un tipus de productor o celler tan «extrem»?
Nosaltres sempre intentem treballar amb la màxima llibertat, però sempre dins les necessitats de comunicació del client. No ens equivoquem: no som artistes i no estem sonats. Assumir certs riscos gràfics no vol dir «fer per fer». Som molt seriosos. Quan hem d’imaginar llenguatges fora dels codis comuns per posicionar el client, ho intentem fer. I quan hem de proveir de serveis de disseny a clients que treballen des del màrqueting més limitador, ho fem igual. Ens adaptem. El missatge és el del client, i nosaltres simplement el filtrem amb la nostra interpretació.
